A la Cimera del 16 de novembre entre l’Estat espanyol i el francès,  els seus representants es troben aquí per a debatre, acordar i decidir sobre un seguit de temes d'importància cabdal en relació als nostres interessos i als nostres drets com a persones i com a poble. Ells es troben aquí per a decidir el que nosaltres els, Països Catalans, ara per ara, no podem decidir.

Cal que mantenim i reforcem l'exigència del nostre dret a decidir … cal que nsistim en manifestar la nostra oposició més ferma a les intencions dels estats francès i espanyol, d'imposar-nos una vegada més els seus nteressos.

 Perquè no podem acceptar que amb la coartada de la col·laboració en la suposada lluita contra el terrorisme o la gran  delinqüència, ens acabin mposant un control policíac intensiu i sistemàtic, es vulnerin els drets humans i es fomenti la criminalització i la repressió contra l'activitat i els moviments polítics dissidents que lluiten en defensa del territori i pels drets fonamentals de les persones i els pobles.

 Perquè cal denunciar que davant els moviments migratoris la política dels estats es redueix en la pràctica a un nou reforçament policial (i fins i tot militar) de la vigilància i control de fronteres (agència Frontex) i a la col·laboració, bàsicament repressiva (acords de Rabat), amb els països d'origen i trànsit. Perquè tot plegat comporta la criminalització de la població immigrada i afavoreix la sobreexplotació i l'exclusió social en es situacions d'il·legalitat que aquesta política genera. Exigim la derogació de les Lleis d’Estrangeria i posar en pràctica una política atalana d'acollida basada en l'exercici efectiu dels drets polítics i socials bàsics per a tothom.

 Perquè cal rebutjar el seguidisme de la UE a la política "antiterrorista" de l'administració Bush, així com l'absolució de l'escamot Dixan, que ’està jutjant a l’Audiència Nacional de Madrid, exemple de la retallada de drets civils i polítics.

 Perquè tampoc podem acceptar que amb la coartada de les suposades missions de pau s'estableixin acords que afavoreixen el poder i la intervenció dels exèrcits i la indústria armamentista; com la que actualment pateix el Líban o l’Afganistan. En aquesta línia, s'ha d'exigir la suspensió del Consell
franco-espanyol de Defensa i Seguretat. Contra la militarització, la  indústria armamentista i el control de les multinacionals, nosaltres apostem per una política catalana de recerca i desenvolupament sostenible,
al servei de les necessitats del poble.

Perquè en la col·laboració per a la recerca i el desenvolupament la política de transports queda centrada en el TAV i els grans negocis de les empreses constructores.

Perquè augmenta la precarietat laboral i les polítiques econòmiques que retallen els drets socials. Contra una Europa que gira l’esquena als drets de la classe treballadora i fa de la flexibilitat, les deslocalitzacions i  el lliure acomiadament banderes de la prosperitat...
Perquè la política energètica gira exclusivament al voltant del mercat únic europeu i les interconnexions elèctriques que imposen noves línies de MAT, com la que ens volen imposar aquí, tot travessant i trinxant pobles i comarques. Per contra, volem un pla energètic basat en les energies renovables de proximitat.

Perquè ens volen imposar un model universitari i de recerca sotmès a les multinacionals i als interessos del mercat;  privatitzant i concertant enlloc d’impulsar una xarxa educativa laïca, pública, catalana, popular, antipatriarcal i de qualitat. 

Encara es podria fer més llarg el llistat de greuges i d'imposicions
alienes als interessos i drets de les classes populars … però sembla prou evident que  tot plegat justifica sobradament la necessitat que manifestem la denúncia i el rebuig frontal a aquesta Cimera …

Els Països Catalans per l’Europa dels pobles i els treballadors: No a la cimera franco-espanyola.